Em dic Aisha, tinc divuit anys i vinc de Blanes.
Quan era petita i a l'escola ens preguntaven què volíem ser de grans, jo responia que volia ser rodamón. Deia que volia ser-ho perquè els rodamóns cada dia coneixen a moltes persones. Més endavant vaig descobrir el món de l’educació en el lleure, i també vaig desenvolupar capacitats que em permetien relacionar-me amb totals desconeguts. A part d’aquests aspectes positius, també se’m va despertar la insatisfacció i l’impotència. Com pot ser què en un mateix carrer hi visqui una persona molt rica i una que dorm al caixer? Com pot ser què no tothom tingui les mateixes oportunitats? Com pot ser què la gent no es preocupi d’aquestes coses?
És per això que estic estudiant Educació Social. Crec que és aquí on podré donar més de mi. He abandonat el meu somni inicial de ser rodamón, però igualment estic contenta. No tinc molt clar a quin àmbit et vull dedicar, aquesta decisió la deixo per més endavant, per quan sàpiga una miqueta més de tot.
Per exemple, sé que aquesta assignatura em pot obrir molts mètodes de treball, però no sé on es poden aplicar millor.
I parlant d’aquesta assignatura... crec ens donarà una base tecnològica a partir de la qual cada u de nosaltres podrà treballar com millor li sembli. Espero que aquesta base no sigui gaire complicada perquè jo em considero una immigrant digital. No sóc una immigrant en tota regla perquè sé fer funcionar un ordinador i moure’m amb els programes més simples, però vaig entrar en aquest món més tard que la majoria de companys i tampoc m’he interessat mai en aprofundir-hi massa.
Espero que vagi tot molt bé!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada