Segons el text, la tecnologia en acció és allò que uneix tecnologia, ciència i relacions socials per a tal d’aconseguir un objectiu. Considera que aquests tres factors estan íntimament relacionats entre ells, de forma que no són independents si no que s’associen inevitablement.
Així doncs, és possible estudiar la ciència i la tecnologia fora del context social d’on van sorgir? Evidentment, i per diverses raons, no.
Primer de tot, la ciència i la tecnologia no sorgeixen d’una forma espontània. Els ha de crear, necessàriament, una persona. Les persones som per definició éssers sociables i socialitzats. I una societat, degut als successió i eliminació de valors, de costums, etc., va canviant. Per això, l’inventor o el científic està sotmès als costums i a les idees de l’època en la qual va viure. Com posa a l’exemple extret del llibre La ballena y el reactor, un enginyer va decidir construir ponts elevats baixos per a que els autobusos, mitjà de transport de negres i pobres, no poguessin passar. Aquest fet, avui en dia, seria impensable.
A més, tot i que en el text hi ha una part en la qual s’afirma que la societat avançava perquè s’inventaven noves màquines, la realitat és que aquestes eines sorgien per tal de solucionar un problema o cobrir una necessitat del moment històrico-social en que es va inventar. Un cop realitzat l’avenç científic o tecnològic és quan la societat avança. En el text, això ho denominen imperatiu tecnològic. Aquesta idea de que les màquines salvarien a la humanitat va influir tant que fins i tot es va crear un corrent filosòfic, l’utilitarisme, que pretenia que el progrés moral i social anés al mateix pas que el progrés econòmic i social. Aquí veiem, doncs, un exemple més de com societat i tecnologia va relacionada i es retroalimenta, ja que sense tecnologia no hi hagués hagut utilitarisme, i sense aquest, la tecnologia potser no hagués agafat tanta importància social.
També, agafant la definició de tecnologia en acció, ens trobem que per aconseguir realitzar qualsevol innovació, és necessari passar per un entramat social per a tenir subvencions, prestigi, suport...
Per acabar, cal destacar que, tal i com diu el text, no totes les tecnologies són les relacionades amb la maquinària. És cert que aquesta és la més obvia, però n’hi ha d’altres que tenen molta relació amb el món social. El text divideix les tecnologies en quatre àmbits. Hi ha les tecnologies organitzatives, les artefectuals, simbòliques i la biotecnologia. Per posar un exemple de cada, en centrarem en el món de l’educació, tal i com podria ser una escola. Les tecnologies organitzatives son aquelles que marquen pautes al comportament humà. En una escola podria ser els horaris, les normes, els dies de festa de lliure elecció del centre, etc. Les artefectuals són les màquines o invents pròpiament dit, com seria, també en una escola, els rellotges, la pissarra, el timbre, els lavabos, el radiador, etc. Les simbòliques, en canvi, són aquelles que s’identifiquen amb símbols, rituals... de forma que es representen un seguit d’elements. Per exemple, els símbols matemàtics, les abreviatures lingüístiques, el soroll que fa el timbre per indicar canvi de classe, etc. Per últim, hi ha la biotecnologia, que fa referència a la vida biològica i que tenen un àmbit més mèdic.
Així doncs, no és pot estudiar la tecnologia i la ciència fora del seu context social perquè seria un fet del tot il·lògic.
I pel que fa el nostre projecte en particular... crec sincerament que va agradar. El Drogodrivial era un reclam perfecte per a que les persones s’acostessin a la nostre taula a investigar. Després els podíem explicar el nostre projecte sense el temor de que no els hi agradés, ja que des del principi estaven, com a mínim, encuriosits.
