Reflexió final

Fer una reflexió final mai és fàcil. S’han de valorar moltes coses, tan bones i dolentes, el paper que s’ha tingut, el funcionament de tot… Però, com amb tot, pas a pas.

Què he aprés a aquesta assignatura? Recordo que a principi de curs vam fer un parell de lectures. Aquestes parlaven sobre la tecnologia, les seves característiques i classificacions. Això va ser el primer que vaig aprendre. Establir què era la tecnologia va ser un pas essencial, ja que és un terme molt ampli i al qual se li han donat molts significats. Més endavant es van fer pràctiques on s’aprenien coses més concretes, com a fer funcionar el Movie Maker o a fer mapes conceptuals. I ja cap al final, amb les sortides a centres diferents, vam  veure l’aplicació real que poden tenir les TIC en l’educació social. La pràctica final també va anar encarada a aquest àmbit.

Així doncs, quins coneixements he adquirit? Podríem dir que he aprés a no mirar malament a les TIC. En el treball de recerca que vaig fer l’any passat em van insistir molt en que potenciés les utilitats i els beneficis de les TIC, per la qual cosa em vaig cansar bastant d’elles. Però aquest any, amb aquesta assignatura, he pogut revalorar-les i veure que, realment, poden ser molt útils.

Tot i això, encara tinc dubtes. A principi de curs vam haver de dir si ens consideràvem natius i immigrants digitals. Jo em vaig considerar una immigrant perquè, francament, em sento insegura davant de certes tecnologies. Per això, crec que em costarà saber quan convé aplicar les tecnologies (o no). De la mateixa manera que em fa temor no saber equilibrar la feina física amb la virtual. Suposo que aquests dubtes i inseguretats aniran desapareixent a mesura que vagi provant i experimentant.

Per últim, una petita crítica a l’assignatura. Crec que en alguns aspectes va anar lenta. Vull dir que, per exemple, vam dedicar molt de temps a saber utilitzar el Movie Maker que després no vam poder invertir en la pràctica final que, en opinió meva, era més útil i important.

I ja per acabar de veritat... vull agraïr a tots i a totes les bones estones que hem passat. Gràcies!

Fira del dia 16

El dijous dia 16 de desembre es van presentar els treballs finals de tots els grups que feien l'assignatura d'Usos, possibilitats i límits de les TIC. 

El repertori de temes i treballs tractats era extremadament ampli i creatiu. Des de projectes de fotografia, a l'anàlisi de publicitat i programes amb rerefons masclistes, passant per advertències contra el mal ús de l’Internet...

El que em va sorprendre més de tot va ser l’enorme entusiasme que els i les participants van posar en la presentació dels seus projectes. Recordo el primer estanc al qual em vaig acostar. El noi que em va presentar el seu projecte li va posar molt d’èmfasis en la seva explicació. Realment m’estava venent el seu projecte. Després vaig descobrir que la majoria de grups ho van fer. Em va saber greu saber que totes aquestes idees que els i les alumnes havien tingut no eren reals i que es quedaven sobre paper, que (almenys de moment) no es posarien a la pràctica.

I pel que fa el nostre projecte en particular... crec sincerament que va agradar. El Drogodrivial era un reclam perfecte per a que les persones s’acostessin a la nostre taula a investigar. Després els podíem explicar el nostre projecte sense el temor de que no els hi agradés, ja que des del principi estaven, com a mínim, encuriosits.

Així doncs, considero que la fira ha estat una idea excel·lent. Si s’hagués fet una presentació oral no hauria estat ni la meitat d’interessant, la resta d’alumnes no hauríem pogut participar i els projectes haurien quedat molt deslluïts.

Moltes gràcies!

Casal dels Infants

El Casal dels Infants posseeix el punt Ómnia. Això vol dir que es facilita l’accés als ordinador i a Internet a la gent que no s’ho pot permetre. Així doncs, realitzen cursos d’iniciació i cursos més avançats de temàtica concreta (càpsules). També s’ensenyen a realitzar tràmits burocràtics on-line. El més important d’aquests cursos és que s’adapten totalment  als usuaris. És a dir, els cursos es realitzen quan les persones hi poden anar. Per exemple, els caps de setmana. A més si algú vol aprendre quelcom que no està programat se li ofereix l’espai lliure on un professional, un voluntari o un altre usuari li ensenyarà el que necessiti

Aquests cursos es realitzen en poques aules. Per això, en cada una de les aules hi ha una varietat social impressionant. Autòctons, immigrants, aturats, jubilats, infants, mares amb els seus fills...

D’aquesta manera aconsegueixen el que, per al Casal dels Infants, és el més important: la cohesió de barri. S’ajuden i es coneixen entre ells, comparteixen un espai i un temps agradable, aprenen i es comuniquen.

Això és el que va ser realment interessant de la sortida. No importava tant el fet de tenir un punt Ómnia o de realitzar cursos sinó el fet de que aquests aconseguien fer un barri de veritat. Un barri com el Raval, considerat habitualment com a problemàtic, aconsegueix que els seus veïns o siguin molt més que qualsevol altre barri de Barcelona.

Tecnoautobiografia

Mapa conceptual

Tecnologia i societat?

Segons el text, la tecnologia en acció és allò que uneix tecnologia, ciència i relacions socials per a tal d’aconseguir un objectiu. Considera que aquests tres factors estan íntimament relacionats entre ells, de forma que no són independents si no que s’associen inevitablement.

Així doncs, és possible estudiar la ciència i la tecnologia fora del context social d’on van sorgir? Evidentment, i per diverses raons, no.

Primer de tot, la ciència i la tecnologia no sorgeixen d’una forma espontània. Els ha de crear, necessàriament, una persona. Les persones som per definició éssers sociables i socialitzats. I una societat, degut als successió i eliminació de valors, de costums, etc., va canviant. Per això, l’inventor o el científic està sotmès als costums i a les idees de l’època en la qual va viure. Com posa a l’exemple extret del llibre La ballena y el reactor, un enginyer va decidir construir ponts elevats baixos per a que els autobusos, mitjà de transport de negres i pobres, no poguessin passar. Aquest fet, avui en dia, seria impensable.

A més, tot i que en el text hi ha una part en la qual s’afirma que la societat avançava perquè s’inventaven noves màquines, la realitat és que aquestes eines sorgien per tal de solucionar un problema o cobrir una necessitat del moment històrico-social en que es va inventar. Un cop realitzat l’avenç científic o tecnològic és quan la societat avança. En el text, això ho denominen imperatiu tecnològic. Aquesta idea de que les màquines salvarien a la humanitat va influir tant que fins i tot es va crear un corrent filosòfic, l’utilitarisme, que pretenia que el progrés moral i social anés al mateix pas que el progrés econòmic i social. Aquí veiem, doncs, un exemple més de com societat i tecnologia va relacionada i es retroalimenta, ja que sense tecnologia no hi hagués hagut utilitarisme, i sense aquest, la tecnologia potser no hagués agafat tanta importància social.

També, agafant la definició de tecnologia en acció, ens trobem que per aconseguir realitzar qualsevol innovació, és necessari passar per un entramat social per a tenir subvencions, prestigi, suport...

Per acabar, cal destacar que, tal i com diu el text, no totes les tecnologies són les relacionades amb la maquinària. És cert que aquesta és la més obvia, però n’hi ha d’altres que tenen molta relació amb el món social. El text divideix les tecnologies en quatre àmbits. Hi ha les tecnologies organitzatives, les artefectuals, simbòliques i la biotecnologia. Per posar un exemple de cada, en centrarem en el món de l’educació, tal i com podria ser una escola. Les tecnologies organitzatives son aquelles que marquen pautes al comportament humà. En una escola podria ser els horaris, les normes, els dies de festa de lliure elecció del centre, etc. Les artefectuals són les màquines o invents pròpiament dit, com seria, també en una escola, els rellotges, la pissarra, el timbre, els lavabos, el radiador, etc. Les simbòliques, en canvi, són aquelles que s’identifiquen amb símbols, rituals... de forma que es representen un seguit d’elements. Per exemple, els símbols matemàtics, les abreviatures lingüístiques, el soroll que fa el timbre per indicar canvi de classe, etc.  Per últim, hi ha la biotecnologia, que fa referència a la vida biològica i que tenen un àmbit més mèdic.

Així doncs, no és pot estudiar la tecnologia i la ciència fora del seu context social perquè seria un fet del tot il·lògic.

Presentació

Em dic Aisha, tinc divuit anys i vinc de Blanes. 

Quan era petita i a l'escola ens preguntaven què volíem ser de grans, jo responia que volia ser rodamón. Deia que volia ser-ho perquè els rodamóns cada dia coneixen a moltes persones. Més endavant vaig descobrir el món de l’educació en el lleure, i també vaig desenvolupar capacitats que em permetien relacionar-me amb totals desconeguts. A part d’aquests aspectes positius, també se’m va despertar la insatisfacció i l’impotència. Com pot ser què en un mateix carrer hi visqui una persona molt rica i una que dorm al caixer? Com pot ser què no tothom tingui les mateixes oportunitats? Com pot ser què la gent no es preocupi d’aquestes coses?

És per això que estic estudiant Educació Social. Crec que és aquí on podré donar més de mi. He abandonat el meu somni inicial de ser rodamón, però igualment estic contenta. No tinc molt clar a quin àmbit et vull dedicar, aquesta decisió la deixo per més endavant, per quan sàpiga una miqueta més de tot.

Per exemple, sé que aquesta assignatura em pot obrir molts mètodes de treball, però no sé on es poden aplicar millor.

I parlant d’aquesta assignatura... crec ens donarà una base tecnològica a partir de la qual cada u de nosaltres podrà treballar com millor li sembli. Espero que aquesta base no sigui gaire complicada perquè jo em considero una immigrant digital. No sóc una immigrant en tota regla perquè sé fer funcionar un ordinador i moure’m amb els programes més simples, però vaig entrar en aquest món més tard que la majoria de companys i tampoc m’he interessat mai en aprofundir-hi massa.                                                  

Espero que vagi tot molt bé!